Blog

Tota la informació sobre la nostra Escola, la nostra formació i la Biodanza.

L’era “digital”

L’era “digital”

Por el 27/02/2018 en Blog | 11 comentaris

M’agrada estar al corrent de les noves tecnologies. Els avenços tecnològics se succeeixen mentre ens obstinem a fer altres coses. Algunes persones dansem la vida, unes altres es dediquen a inventar aplicacions per a mòbils. Avui he llegit sobre una nova aplicació,  Die with me (morir amb mi) és una aplicació, que només s’activa quan el telèfon té un 5% o...

Llegir més
Camines o voles?

Camines o voles?

Por el 25/01/2018 en Blog | 2 comentaris

Al meu barri es normal, trobar-se amb joves d’armilles cridaneres que apel·len al carrer,a la generositat dels veïns, per col·laborar amb l’ONG de color verd o blau. Avui m’han parat per preguntar-me camines o voles? Tenia pressa, he passat de llarg, però la veu de la noia rossa amb un identificador al coll, s’ha anat repetint en el meu cap...

Llegir més
Per a la tendresa sempre hi ha temps

Per a la tendresa sempre hi ha temps

Por el 22/12/2017 en Blog | 0 comentaris

Rescato del bagul dels records, el títol d’un dels primers vinils que em vaig comprar. Una col•lecció de cançons de Víctor Manuel i Ana Belén, que expliquen històries quotidianes embastades pel fil de la tendresa. Amb la mirada en el passat, intueixo que el tema de la cerca de la tendresa com a forma d’expressió, ja va començar a una edat primerenca...

Llegir més
Frankenstein

Frankenstein

Por el 29/11/2017 en Blog | 2 comentaris

Fa dies que la Mary Shelley i en Manuel Vicent dialoguen en el meu cap. D’alguna forma, sento que sóc l’evolució de la criatura del Dr. Frankenstein, feta de trossos d’altres éssers humans, travessats pel fluid únic de l’amor com diu la prosa de Vicent, en la seva novel-la “Cossos successius”. La meva identitat està formada pels teixits, els...

Llegir més
El meu lloc al món

El meu lloc al món

Por el 25/10/2017 en Blog | 2 comentaris

La mort d’en Federico Luppi em recorda que fa temps que no veig la meva pel•lícula preferida, “Un lloc al món” d’Adolfo Aristarain. He perdut el compte de les vegades que l’he vist, crec que alguns diàlegs me’ls sé de memòria. Fins i tot en una ocasió, una tarda d’estiu, els vaig traduir en veu alta a l’anglès per a una amiga polonesa…...

Llegir més
La vida és com el jazz

La vida és com el jazz

Por el 26/09/2017 en Blog | 2 comentaris

Improvitzem una partitura i al cap d’un instant varis músics tracten d’harmonitzar les seves notes amb les nostres, de compartir el ritme; i alhora, ser fidels a la seva pròpia melodia. Jo gaudeixo tocant així amb tu i no m’importa molt que el tema sigui llarg o sigui curt, el teu instrument de corda o el meu de metall. El que importa és que agradi...

Llegir més