El meu llegat

Davant meu aquest matí al metro, una senyora estava tranquil·lament mirant el seu telèfon, al seu costat en un petit grafiti en la paret del vagó es podia llegir: què li deixes al teu món? algú havia escrit amb lletra negra i rotunda.

Veient aquesta imatge, el primer que m’assalta és un somriure, una pregunta filosòfica al costat d’una situació en aparença tan poc transcendent. Però qui sap si aquesta persona està enviant un missatge de bon dia a algú, o està llegint una recepta de pastís de xocolata per a preparar-ho el cap de setmana a la seva família, o potser escolta una cançó optimista per a estar de millor humor en el treball. Els actes petits també són significatius, deixen petjada.

A vegades pensem que no aportem res al món, perquè no hem tingut la gran idea per a inventar o crear una cosa important, ja ho deia Einstein “no tractis de triomfar, sinó d’aportar valor a la societat”

Tot allò que fem aporta valor, per insignificant que sigui.

Si la vida es mesura en grans de sorra per a transformar el món, el meu és un gra barreja d’optimisme, alegria i creativitat.

Com és el vostre?

“Molta gent petita en llocs petits, fent coses petites poden canviar el món”

Si Galeano m’ho permet, aquesta podria ser la segona part del grafiti del metro.