Frankenstein

Frankenstein

Por el 29/11/2017 en Blog

Fa dies que la Mary Shelley i en Manuel Vicent dialoguen en el meu cap. D’alguna forma, sento que sóc l’evolució de la criatura del Dr. Frankenstein, feta de trossos d’altres éssers humans, travessats pel fluid únic de l’amor com diu la prosa de Vicent, en la seva novel-la “Cossos successius”.

La meva identitat està formada pels teixits, els òrgans, les vísceres de tots els éssers que m’han precedit i per les persones que en l’actualitat m’habiten. Cada part del meu cos, té el nom de totes les meves trobades i desacords. Quantes històries de vida conflueixen en mi per ser qui sóc? Quants cabals conformen el riu de la meva existència? Un riu que la seva corrent, avança incansable nodrint-se de tots els vessants que troba al seu pas.

Com puc ser única, si estic conformada amb totes les pells de la humanitat? I alhora, com més elàstica és aquesta pell per incloure altres vides en mi mateixa, més única sóc. Que paradoxal la identitat! Estable i alhora dinámica.

Com Víctor Frankenstein, el sistema Biodanza ens permet posar vida en els nostres òrgans adormits, en el nostre cos malalt de civilització a través de la trobada amb altres éssers vius. La poètica de la trobada humana, és la tempesta elèctrica d’una nit d’estiu, que ens travessa i ens desperta de la letàrgia, cada vincle una descàrrega que anima la carn inerta i la retorna a la vida.
I així, descàrrega rera descàrrega, vaig tenint més informació sobre mí mateixa, el monstre meravellós que sóc.

¡Comparteix-ho!

    2 Comentari

  1. Brillant!!M’encanta!!!

    Mònica

    29 novembre, 2017

    • Gracias Mónica por leer el blog de la escola.
      Un abrazo monstruoso!

      Lola Hernando

      1 desembre, 2017

Respondre

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *