Més museus i menys medicació!
Cada matí abans d’obrir les seves portes, el Museu del Prado realitza vídeos en directe en les seves xarxes socials. Durant deu minuts i mòbil en mà, el responsable de comunicació digital de la pinacoteca es passeja per les seves innombrables sales descobrint les intrahistòries que habiten les obres exposades. Em produeix un gran plaer, començar el dia en companyia dels grans genis de la pintura, perdre’m en els colors, textures i símbols. Picasso deia que “l’art neteja l’ànima de la pols de la vida quotidiana”, a mi començar el dia així em connecta amb l’alegria i em porta calma.
Un dels records més emocionants de la meva vida, va ser en el museu d’Art Modern de Louisiana (Copenhaguen) veient una exposició d’Alberto Giacometti. El que per a mi van ser uns minuts de visita, va resultar ser una jornada sencera dins de l’horari del museu. Vaig perdre la noció del temps i em vaig quedar atrapada entre les seves escultures llargues i primes, representacions humanes de cames interminables i primesa extrema, fruit d’una realitat que plasmava les seqüeles de la segona Guerra Mundial. En algun moment, potser vaig rememorar a Stendhal, quan es va sentir aclaparat per l’excés de bellesa de Florència.
Visitar un museu és com assistir a una sessió de Biodanza, contemplar art és deixar-se bombardejar per infinitat d’eco factors que generen diferents emocions. És deixar-se travessar per la història, per la cultura i el temps. És sortir de mi per a empatitzar amb uns altres, és una vivència d’eternitat on no hi ha distància entre l’obra i l’espectador.
A més, estudis recents realitzats a Austràlia, demostren com la vista a museus pot alleujar els símptomes dels pacients diagnosticats amb alguna mena de trastorn mental. La Galeria Nacional d’Art de Canberra, va realitzar un programa especial per a pacients amb demència, on es va posar de manifest que aquestes persones van reduir els seus símptomes augmentant la seva qualitat de vida i les seves funcions cognitives; així ho reflecteix l’estudi publicat en el Journal of Alzheimer’s Disease.
En qualsevol cas, sembla clar que contemplar art ens mou, ens commou i ens cura…
A què esteu esperant per a anar al museu més pròxim?