Per a la tendresa sempre hi ha temps

Rescato del bagul dels records, el títol d’un dels primers vinils que em vaig comprar. Una col•lecció de cançons de Víctor Manuel i Ana Belén, que expliquen històries quotidianes embastades pel fil de la tendresa.
Amb la mirada en el passat, intueixo que el tema de la cerca de la tendresa com a forma d’expressió, ja va començar a una edat primerenca sense ser-ne molt conscient. En un món que crida, corre, empeny i oprimeix sembla un acte heroic el rescatar la tendresa com a valor essencial en el vincle humà. La idea de tendresa relacionada amb la feblesa i la covardia, ha fet que la seva expressió sigui un acte de força i de coratge per a les persones que hem decidit instal•lar aquest filtre d’expressió en la nostra vida.
No em puc resistir a posar aquí, la definició de José María Toro Alé: “La tendresa és la suavitat amb la qual em surt la llum que porto dins, una suavitat plena d’energia. Una suavitat a la qual dono cos en el meu mirar, en el meu escoltar, en el meu actuar i en el silenci que fa de la meva tendresa la paraula més bella i autèntica que puc lliurar al món”.
Amb la Biodanza he après a reconèixer la meva llum i a tenir el coratge de, primer expressar-la i després modular-la perquè s’instal•li en mi, com la meva forma d’estar i relacionar-me amb el món. Irradiar tendresa i deixar-me encendre per la tendresa del que m’envolta, significa pintar la meva existència amb els colors de l’empatia, l’escolta, el respecte, la cura, l’afecte… El bo o dolent d’instal•lar la tendresa en el quotidià, és que ja no hi ha volta enrere, les meves relacions es guien per la vara de mesurar de la tendresa.
Acabo de modificar el meu Curriculum Vitae, de professió: tendra.