A les univesitats de Utah i Carolina del Nord, EE.UU., han investigat sobre l’amistat i segons els científics “la magnitud de l’impacte sobre la salut d’una bona xarxa d’amics és similar a la que s’obté deixant de fumar”.

Que em perdonin els fumadors, però jo canviaria la frase per dir que “fumar i no tenir amics provoquen greus problemes de salut”. L’acció de fumar té repercusions directes sobre el nostre organisme i el no tenir una xarxa social que ens sostingui atempta també contra la nostra salut emocional.

De moment, Biodanza no ens dóna una pauta per deixar de fumar, però sí que ens convida a rescatar l’afectivitat com a base institiva que ens du a relacionar-nos millor amb l’entorn on ens movem. En una societat on l’expressió afectiva més gran de la qual som capaços és posar un cor en el perfil de les xarxes socials dels nostres amics i coneguts, obrim una finestreta a dansar l’amistat de manera seqüencial, a compartir les etapes de qualsevol relació humana: dues persones es troben i s’adonen que tenen moltes coses en comú, surten a caminar i se senten acompanyades perquè tenen els mateixos gustos i veuen la vida del mateix color; però pot passar que sorgeixin els desencontres, moments en què els punts de vista són diferents; tenim l’oportunitat d’arreglar o aceptar les diferències, construir quelcom plegats i, amb el pas del temps, recollir el que hem sembrat; després d’aquesta fase ja som capaços de posar-nos l’un en les sabates de l’altre i sobretot de deixar-nos anar, perquè els amics es queden en el cor.

I així, encontre rere desencontre, el cor se’ns va eixamplant i es van creant vincles, ampliant horitzons, i anem sortint d’una xarxa social virtual per crear una xarxa social afectiva real, recuperant d’aquesta manera la salut; i tenint una sensació corporal com la que tindríem si deixéssim de fumar.