La família triada

Acabem de passar el nadal envoltats de persones estimades, familiars, amics… Vull començar l’any amb un homenatge a la família que triem: els amics, a través de les paraules de Fernando Pessoa

“Els meus amics són tots així, meitat bogeria meitat santedat, no els trio per la pell, sinó per la pupil·la que ha de tenir una lluentor qüestionadora i una tonalitat inquietant, els trio amb la cara rentada i el cor exposat, no vull només l’espatlla o la falda sinó la seva major alegria.

Són així, meitat broma, meitat serietat, no vull riures previsibles, ni plors piadosos. Vull amics seriosos d’aquests que fan de la realitat la seva font d’aprenentatge, però que lluiten perquè la fantasia no desaparegui.

No vull amics adults, els vull meitat infància, meitat vellesa, nens perquè no oblidin el vent en el rostre, ancians perquè mai tinguin pressa.

Tinc amics per a saber qui sóc jo, doncs, veient els bojos i sants, seriosos i bromistes, nens i ancians, mai m’oblidi que la normalitat és una il·lusió estèril”

Però a més d’ajudar-me amb la identitat i reforçar la meva autoestima, segons un estudi d’una universitat australiana, l’amistat prolonga l’esperança de vida.

Els resultats confirmen la importància de la vida social sobretot en la tercera edat, com a fórmula per a mantenir-se il·lusionat i actiu, la qual cosa propicia una major qualitat de vida i ganes de viure, que permeten que la vida es prolongui. El temps de supervivència de l’home està per tant relacionat amb la força de les seves relacions socials.

Ara entenc per què Roberto Carlos vol tenir un milió d’amics!