La curiositat no va matar el gat

Els grecs culpaven la curiositat de tots els mals del món, des que Pandora va obrir la capsa; en el refranyer popular ens diuen que la curiositat va matar el gat, però… què hauria estat de la història de la humanitat sense la curiositat i sense la possibilitat de viure aventures i descobrir coses noves? Com seria avui el món si Cristòfor Colom no hagués posat en pràctica el seu esperit curiós?

La curiositat és un instint natural en els éssers vius, una funció bàsica de supervivència i una forma de conèixer el món que ens rodeja. La curiositat té a veure amb la capacitat creativa. Però en quin moment deixem de ser curiosos?

Com diu Stanly Czurles, director de l’educació en art del New York State College: “Un nen és altament creatiu fins que comença a anar a l’escola”. L’escola i la família poder ser els autèntics enemics de la nostra creativitat.

Podríem dir llavors que el que va matar el gat és l’educació i no la curiositat?

Aleshores es tractaria de trencar amb les estructures i creences que tenim sobre la nostra creativitat i recuperar aquella curiositat innata de quan érem nens. Aquesta tasca es fa a Biodanza des de la línia de la creativitat. Rolando Toro ens diu que la creaitivitat és el llenguatge únic d’expressió de la vivència. És a la vivència on recuperem la creativitat existencial i artística.

El sistema Biodanza afavoreix l’expressió dels potencials creatius i existencials, i ens recorda que tots som éssers creatius i que no hi ha possibilitat de no ser-ho, donat que es tracta d’una funció bàsica de les persones.

I, donant curs a la meva curiositat, he anat a investigar d’on prové la frase del gat, i resulta que ve d’una expressió anglesa del segle XVI: “la preocupació va matar el gat” (els gats són molt cautelosos), que advertia que preocupar-se en excés és dolent per a la salut. Però amb el temps, la paraula preocupació es va convertir en curiositat.

O sigui que, el que finalment va matar el gat va ser la preocupació!