Xerrades  im-possibles

Xerrades im-possibles

Por el 29/09/2018 en Blog

Hi ha autors, que formen part de la biblioteca de la meva pell i per molts peelings que em porti la vida, segueixen i seguiran incrustats en la meva epidermis donant-me contingut. José Saramago és un d’ells.

Aquest matí, me l’he trobat parlant amb Rolando Toro en el meu cap.

José Saramago: “Tots estem cecs. Som cecs que poden veure, però que no miren”.

Rolando Toro: Estem malalts de civilització. Els carrers estan plens de morts vivents. De cecs amb la possibilitat de veure.

J.S.: “Vol dir que tenim paraules de més, Vull dir que tenim sentiments de menys, O els tenim, però deixem d’usar les paraules que els expressen, I, en conseqüència, els perdem,…”.

R.T.: Et proposo una forma d’expressió, a través de la dansa i la música sense paraules. On el moviment ple de sentit ens submergeix en el flux de l’existència, en el riu de la vida.

J.S. :“Hi ha ocasions en la vida en què hem de deixar-nos portar pel corrent del que succeeix, com si les forces per resistir ens faltessin, però de sobte comprenem que el riu s’ha posat al nostre favor, ningú més s’ha adonat d’això, només nosaltres, qui miri creurà que som a punt de naufragar, i mai la nostra navegació va ser tan ferma”.

R.T.: La fluïdesa com a categoria del moviment fa que aquesta navegació sigui més fàcil, moviment continu, en ones que ens permeten adaptar-nos a les diferents propostes de la vida.

J.S.: “L’única cosa segura és que la vida, no pot viure sense la mort, hem de morir a poc a poc per seguir vivint. L’única cosa que ens salva de la mort és l’amor”.

R.T.: I l’amor és el motor de la vida.

¡Comparteix-ho!

Respondre

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *