Cada dia de camí al treball llegeixo el diari en el metro. Aquest matí el titular era la mort de  Stephen Hawking. Mentre llegia coses sobre la seva vida, la meva imaginació em retornava imatges del científic movent-se sense gravetat, amb la seva cadira a l’espai, aquest lloc del que tanta informació ens ha revelat en els seus fructífers anys de recerca.

Deixant volar la imaginació, m’he preguntat com seria la trobada amb Rolando Toro aquí a dalt dansant entre els estels i els planetes. Com seria una conversa entre ells dos?

Stephen Hawking: Recorda sempre mirar cap als estels i no als teus peus.

Rolando Toro: Mirar als estels significa mirar-se a sí mateix, estem fets de matèria estel·lar, el calci dels nostres ossos prové dels estels de segona generació, així com el ferro de la nostra sang.

S H: Tracta sempre de donar-li sentit al que veus i pregunta’t què fa que l’univers existeixi.

R T: En l’origen de l’univers estan les matrius originals de la vida, l’univers existeix perquè existeix la vida i no a l’inrevés, segons el principi biocéntric

S H: Limitar la nostra atenció a qüestions terrestres seria limitar l’esperit humà.

R T: La transcendència és l’instint de fusió amb la totalitat, d’abandonar-se en l’úter còsmic.

S H: Els forats negres no són les presons eternes que es pensava eren. D’un forat negre poden sortir coses, cap a l’exterior i, possiblement, cap a un altre univers. Així que si sents que estàs en un forat negre, no et rendeixis; hi ha una sortida… (Fent referència a la depressió)

R T: La missió de Biodanza és fomentar l’alegria de viure, que és justament el que està faltant en aquesta època plagada de depressió.

Stephen i Rolando sento interrompre la vostra animada xerrada…gràcies per tots els vostres ensenyaments però haig d’anar a treballar.