“Libertad no conozco sino la libertad de estar preso en alguien.

…

Libremente, con la libertad del amor,

La única libertad que me exalta,

La única libertad porque muero”

Luis Cernuda -Els plaers prohibits 1931

Ja des de la primera vegada que vaig llegir aquests versos, van despertar en mi cert neguit. Aquesta inquietut interior, segueix estant present trenta anys després de la primera lectura. El binomi vincle i llibertat s’ha convertit en la meva forma de mirar al món.

No deixis que gens te la llevi!

Que ningú s’atreveixi a robar-te-la!

Protegeix la teva llibertat amb la teva vida, si és necessari.

-Crits en el meu cap-

Ets lliure, per això sempre:

Allunya’t de la presó de l’amor.

Fuig de la passió que talla ales.

Escapa del color blau. Dels prínceps i les princeses de conte.

Sobrevola el compromís sense deixar-te atrapar.

No et deixis contagiar pel virus de la fragilitat dels amants.

Si et roben el cor, no oblidis que tu corres més que el lladre.

I recorda que:

No hi ha res més lliure, que un cor que batega en solitud,

La llibertat naufraga en el mar del vincle amorós.

Ara estic aquí asseguda, immòbil i encadenada…

“Llibertat no conec, sinó la d’estar presa en mi”

Respiro