Silenci

Són la 7 del matí, tot està en calma, no hi ha soroll al carrer, el sol anuncia la seva arribada, un silenci infinit ho abraça tot. Respir i em dic que només per això val la pena matinar. De sobte, unes quantes paraules aborden el meu pensament “els rius mes profunds són sempre els més silenciosos” no se de on heu sortit ni qui va ser la persona que us va pronunciar, però gràcies per convidar-me a reflexionar.

Quina relació teniu amb el silenci? S’ha convertit en un luxe en la vostra vida?

Des de la ciència ens recorden els beneficis del silenci, associat a estats de calma i tranquil·litat en contraposició al soroll. Per citar alguns treballs: un estudi realitzat per la Universitat americana de Cornell prova que els nens que viuen en zones pròximes als aeroports, on hi ha molt de soroll, són més vulnerables a l’estrès. De fet, aquests nens tenen una pressió arterial més alta i nivells més elevats de cortisol. Un altre estudi d’universitat de *Pavía revela que tan sols dos minuts en silenci absolut, són més beneficiosos que escoltar música relaxant i provoquen una major disminució de la pressió sanguínia.

Des de la filosofia Heidegger, ens indueix a “callar per a deixar que el ser ens parli”, és a dir que el silenci saludable no és deixar la ment en blanc, sinó l’estat d’harmonia que ens permet estar en contacte amb el nostre cos, les nostres emocions i pensaments.

La història de la humanitat gira entorn a la cerca d’aquest estat de benestar, la meditació és una práctica que ens ajuda a generar un estat mental de silenci. Milions d’anys avalen a aquesta tècnica que va aparèixer en el 1500 abans de crist i que va formar part de la cultura l’Índia hinduista, la Xina taoísta i posteriorment a l’Índia budista. La ruta de la seda va ajudar, al fet que en l’edat mitjana s’estengués a Europa. Fins a arribar a les múltiples formes de meditació a les quals podem accedir avui dia.

La meditació és una de les vies més conegudes, hi ha moltes més, tantes com persones.

Si silenci és al cervell el que l’aire als pulmons… a què estem esperant per a regalar-nos espais silenciosos?