Ronaldo o Messi?
El passat mes de maig Leo Messi, va rebre la Creu de Sant Jordi pels seus valors de “humilitat i honestedat” dins i fora del camp de futbol.
Quan a Cristiano Ronaldo li pregunten sobre els seus problemes amb hisenda respon: “ El què incomoda a les persones és la meva lluentor, els insectes només ataquen les làmpades que brillen”
L’assumpte va molt més enllà de la rivalitat en el futbol, l’actitud d’aquests dos jugadors ens parla del binomi ego-humilitat, l’eterna pulsació de l’ésser humà.
Creieu que la humilitat significa llavors absència d’ego?
L’ego no ens el podem deixar a casa, forma part de la nostra identitat, segons Freud. Jodorowsky diu de l’ego que és la individualitat artificial, creada per la família i la societat. Una gàbia mental.
Explica la mitologia que Diògenes un dia va anar a veure a Sòcrates, portava roba trencada, bruta i vivia com un captaire al carrer, fins i tot si li regalaven roba nova no se la posava. En la seva xerrada va començar a parlar sobre l’absència del seu ego, Sòcrates el va mirar als ulls i li va dir: “a través dels forats de la teva roba no veig sinó el teu ego, parles d’humilitat, però les teves paraules procedeixen del més profund del teu ego”.
En el llibre “Codi d’ètica jueva” (“A Code of Jewish Ethics”), Joseph Telushkin escriu: “Pel fet que les persones humils no consideren que són superiors als altres, o que mereix més que ells, són menys propenses a posseir una actitud pretensiosa”.
Podríem dir llavors que la humilitat s’esdevé quan modulem la individualitat artificial, quan sortim del personatge i trenquem la nostra gàbia mental.
Llavors clarament sembla que, mostrar l’essència de qui som significa un gran acte de llibertat.
Qui guanyarà el pròxim partit?
