Que hi ha algú?

Cada cert temps apareixen informacions sobre la possibilitat de vida fora del nostre planeta. La NASA preveu que en 20 o 30 anys es trobaran proves definitives de l’existència de vida fora de la Terra. Si algú té curiositat per veure com prodria ser aquesta vida extraterrestre, el cine ens dóna la seva versió actual (2017) a la pel·lícula “Life” (vida) de Daniel Espinosa, on els membres de l’estació espacial internacional descobreixen vida a Mart.

Les bones notícies arriben perquè s’han trobat proves de l’existència d’aigua en molts indrets del sistema solar, es veu que hi ha rastres d’hidrogen i oxigen en més punts del que s’esperava i la NASA s’ha atrevit a fer un llistat amb els possibles candidats a albergar vida: El planeta nan Ceres, les llunes de Júpiter Europa, Ganimedes i Cal·listo… S’admeten apostes sobre el resultat, encara que el guanyador el sabrem d’aquí a una generació més o menys.

Després d’escriure dos paràgrafs sento que això és el conte de mai acabar… Quants anys portem buscant altres vides? Per què no s’ha obtingut cap evidència encara de vida extraterrestre? Sembla que ara tenim la tecnologia suficient, i a més, els científics saben on i com mirar per respondre’ns a l’eterna pregunta de la humanitat: hi ha algú allà fora?

A mí també m’ha sorgit molts cops la pregunta hi ha algú aquí dins?, suposo que igual que a la resta de la humanitat. I és aleshores quan penso en Biodanza com una gran sonda espacial que permet descobrir tots els components químics que m’habiten i generen la vida que duc a dins, un gran i infinit telescopi amb capacitat de visió interna i amb la potència suficient per conèixer-me en totes les meves facetes… Gràcies, Rolando Toro Araneda, per facilitar-me el respondre a la pregunta… Aquí dins hi ha vida! Aquí dins estic jo!