Lliçó d’economia
És època de liquidar impostos, moment de fer balanç d’ingressos, despeses. Temps de valorar les pèrdues i els guanys. Per a tranquil·litzar al lector diré, que no utilitzaré aquest espai per a parlar-vos de la salut de les meves finances, la meva reflexió està centrada en l’economia del cor i de com el nostre compte de resultats pot reflectir un saldo positiu: el de la salut.
Hi ha una eina que ens pot ajudar a estalviar ira, disminuir el cost de l’odi, limitar el consum de ràbia, al mateix temps que augmenta la tranquil·litat, amplia la calma i expandeix la pau interior. Estic parlant de “El Perdó”.
Potser estem connotats pel concepte de cristià de perdó, que implica pecat i culpa. La Bíblia ens compta en l’antic i nou testament, com a l’inici el perdó podia ser sol atorgat per Déu, després Crist realitza aquesta labor i l’estén als seus deixebles per a més tard ampliar la invitació a tota la comunitat cristiana.
Més enllà de la religió, l’acte de perdonar ha estat estudiat a nivell científic, Frederik Luskin de la universitat de Stanford, juntament amb altres experts en psicologia han desenvolupat el Stanford Forgiveness Project, un programa de recerca i ensenyament enfocat en el perdó interpersonal, desenvolupat amb persones que han viscut situacions de violència a Irlanda del Nord, Sierra Leona o en els atacs del 11S a Nova York. El programa se centra, en l’estudi dels beneficis a les persones que han sofert aquest tipus de situacions i no en els agressors.
Aquest i altres estudis demostren científicament els beneficis directes de l’acte de perdonar ( a mi mateixa i als altres):
- Redueix el nivell d’estrès: segons estudis del Hope Center, redueix el nivell de cortisol.
- Ajuda a la salut del cor: les persones que perdonen tenen el ritme cardíac més baix i redueixen la seva pressió arterial, segons un altre estudi publicat en 2008.
- Redueix el nivell de dolor, les persones amb dolors crònics tenen menys tendència a perdonar, cita un estudi de la universitat de Duke.
- Augmenta l’esperança de vida, segons alguns estudis l’aferrar-se al rancor disminueix la longevitat.
Us convido a revisar la vostra “cartera de valors” i avaluar els fons d’inversió en perdó. Sort amb els resultats!
1 Comentari
El perdó… Perquè moltes vegades ens costa tant perdonar l’altre o inclús a nosaltres mateixos? Fa temps que reflexiono sobre el tema i l’únic que puc dir és que em sento millor després de perdonar. Estic d’acord en els beneficis en la salut que proporciona el perdó a qui el dona i diria que també a qui el reb. Per mi hi ha un conflicte entre els meus pensaments de rancúnia, d’odi inclús, de sentir-me estafat, tractat amb injustícia, menyspreat… potser en definitiva atacat a la meva “valuosa” identitat, al meu ego! Som els susceptibles més fàcilment ferits i per tant amb més ocasions per a tenir perdons pendents. La rancúnia, la falta de perdó, m’ocupa un espai en el cor i en la ment que es retroalimenten; a vegades la ment intenta suavitzar el dolor de l’ofensa rebuda i aconsegueix reduir-lo treint-li importància, d’altres pot augmentar-lo al afegir arguments de culpa al possible agressor. Mentre el nostre cos ho paga, la nostra ment no descansa del tot, interfereix en la son… Però un dia, potser ajudat per la biodansa i la pràctica d’innumerables abraçades i petons ens anem estovant i relativitzen les ofenses sense perdò, ens decantem per la postura amorosa cap a tothom, inclús cap els nostres “agressors”, i llavors ens trèiem un pes de sobre, ens podem concentrar més en viure l’aquí i ara, deixant el bucle mental de culpabilització i dolor que comporta la falta de perdó. El cristianisme ens dona bons consells i el de Jesús al respondre quantes vegades havíem de perdonar als nostres enemics: fins a 70 vegades 7! em sembla un bon recordatori. Crec que l’ego està molt present en la dificultat de perdonar i és bo adonar-nos com d’indulgents som amb nosaltres mateixos i que poc ho som amb els altres davant d’un mateix fet. Posar-nos en el lloc de l’altre (com fem amb el nostre monòleg intern) ens ajuda a entendre la seva conducta i a despenalitzar-la. Més que jutges seria bo ser més tolerants. Perdonar no significa oblidar ja que seria ser injust, però intentar no deixar escletxes on es torni a colar la rancúnia. També podem pensar que si perdonem hem perdut la batalla, ens afeblim nosaltres mateixos, quan en realitat és un acte de generositat (si l’ofensa era real) que ens fa créixer i augmenta el nostre valor com a persona més amorosa i vital!
3 juny, 2019