L’era “digital”
M’agrada estar al corrent de les noves tecnologies. Els avenços tecnològics se succeeixen mentre ens obstinem a fer altres coses.
Algunes persones dansem la vida, unes altres es dediquen a inventar aplicacions per a mòbils. Avui he llegit sobre una nova aplicació, Die with me (morir amb mi) és una aplicació, que només s’activa quan el telèfon té un 5% o menys de bateria, en aquests durs moments abans de morir, “digitalment parlant” els usuaris tenen accés a un xat on compartir les seves últimes voluntats. L’aplicació és en blanc i negre per no consumir molts recursos, és clar! Com més escrius en el xat, més precipites l’hora de la teva mort, una agonia dolça la de morir xatejant.
Em quedo horroritzada, en pensar que el percentatge de bateria es converteix en el fil que uneix la humanitat amb la vida. En els últims anys l’aire que entra en els nostres pulmons depèn de si tenim o no wifi, els batecs del cor els mesurem a ritme del so de les notificacions dels missatges de WhatsApp i les relacions personals les teixim en espais virtuals amb persones sense rostre.
Senyores i senyors benvinguts a l’era de la Nomofobia (no-mobile-phone phobia) ja no podem viure sense dispositius mòbils!
Doncs què voleu que us digui, jo segueixo preferint l’altra era digital:
Dits que llisquen per la meva pell.
Dits que estrenyen fort la meva mà i em regalen la seva presència.
Dits que m’indiquen la direcció a seguir.
Dits sobre les tecles d’un piano, emetent belles melodies.
Dits amb anells, amb i sense compromis.
Dits que juguen a entrellaçar-se.
I en aquesta altra era, si hagués d’enviar un missatge en els últims instants de vida, diria com Pablo Neruda en les seves memòries:
Confesso que he viscut.
11 Comentari
Brutal lola! Com tots els teus escrits impregnats de bellesa i poesia! Jo tbe m’inclino pel contacte pell a pell al contacte amb una pantalla! Una dolça abraçada!
28 febrer, 2018
Gracias Llorenç!
Un gran abrazo digital
28 febrer, 2018
Lola,
M’ha encantat el teu escrit, jo també prefereixo aquests dits que em fan sentir la vida i em donen vida. Una abraçada
1 març, 2018
Gracias Dolors! Un abrazo grande
1 març, 2018
Preciós! Jo també vull més dits com els que descrius …
Abraçada gegant!
1 març, 2018
Tomo nota de tu petición Mónica 😉
Un beso enorme
1 març, 2018
Preciós Lola,
molt encertat…anem a dansar i a sentir els nostres dits per comunicar-nos a través de la pell…
1 març, 2018
Sii Neus, menos pantallas y mas piel
Un abrazo grande
1 març, 2018
Precioso! Sin tecnolgía parace imposible vivir pero sin contacto nos vamos apagando como una vela.
2 març, 2018
Si Pilar, como dice Bertolt Brecht en este poema:
La piel, de no rozarla con otra piel
se va agrietando…
Los labios, de no rozarlos con otros labios
se van secando…
Los ojos, de no mirarse con otros ojos
se van cerrando…
El cuerpo, de no sentir otro cuerpo cerca
se va olvidando…
El alma, de no entregarse con toda el alma
se va muriendo. . . . .
2 març, 2018
Me encanta este poema!
5 març, 2018