Entre Apol•lo i Dionisos

Encara que sembla que la mitologia antiga ens queda molt lluny en el temps, l’altre dia em vaig descobrir invocant els déus de l’Olimp davant del dubte de si pagar o no un cafè en un bar.

Després de demanar vàries vegades que em cobressin i de posar un bitllet de 10 euros a la barra com Apol·lo diligent, correcta i normativa, de cop em va envair l’esperit irreverent, indisciplinat i transgressor de Dionisos, i durant uns instants Apol·lo i Dionisos van estar lluitant en el meu cap per guanyar la batalla d’un cafè. L’important no és si em vaig quedar esperant que em cobressin o si vaig sortir corrents sense pagar, l’important va ser adonar-me un cop més que les contradiccions humanes apareixen en els actes més quotidians.

Apol·lo i Dionisos, dos fills de Zeus, les dues cares de la mateixa moneda, dues naturaleses oposades i al mateix temps complementàries en l’ésser humà. Des del punt de vista moral les cares de la moneda serien el bé i el mal, des del cristianisme, les figures de l’àngel i el dimoni, i el Dr. Jekyll i Mr. Hyde des de la literatura.

Som més apol·linis o dionisíacs? Som les dues coses, com diu el filòsof Fernando Savater, la vida és una permanent i perpètua recerca de l’equilibri entre aquestes dues persones que som.

La Biodanza ens ajuda en aquest camí de recerca de l’equilibri i ens fa adonar-nos que mai l’assolirem, perquè justament l’equilibri consisteix en la recerca.

I per finalitzar la història del bar, us diré que finalment va pagar Apol·lo, però que va ser Dionisos qui es va prendre el cafè.