Els sons del silenci

Durant el 2016 se silenciaven moltes veus importants de la música. En aquest instant i en una altra dimensió hi ha una banda de música amb Prince tocant un solo de guitarra, David Bowie i Manolo Tena fent els cors a la veu profunda de Leonard Cohen mentre George Michael mou els seus malucs en un vaivé infinit i etern.

Poc a poc el silenci ens va guanyant terreny, no només en la música sinó també en els sons que ens rodegen. L’orquestra de la natura s’està silenciant, segons Bernie Krause, que en les investigacions ha realitzat gravacions durant els últims 44 anys en diferents llocs del planeta. El 50% dels sons que existien en diferents ecosistemes s’han perdut o han canviat, i això vol dir que hi ha milers d’espècies que estan desapareixent.

És una delícia llegir Krause parlant dels sons de les anèmones o fins i tot dels virus: “Tots els petits i grans organismes tenen la seva música que els fa únics i diferents dels altres”, diu. I també és una pena sentir-lo dir coses com “La civilització s’està encarregant d’eliminar aquests sons destruint ecosistemes”.

Els éssers humans, com a grans organismes vivents, portem a dins una enorme orquestra que tendim a silenciar… Quan fa que no escoltes el so de la teva respiració? I… el teu batec, es correspon amb cada passa que fas quan camines?… El soroll extern del dia a dia ens allunya del so de les nostres emocions, del pentagrama dels nostres pensaments, del perfum sonor de vida que portem a dins, i és en aquest moment que som capaços de destruir, aniquilar i arrasar, donant pas al so de la mort: el silenci.

Tenim a les nostres mans la batuta de la humanitat, no deixem que s’extingeixi l’orquestra de la vida, assumim el compromís de guanyar-li terreny al silenci!