Black Friday.

Aparadors amb promeses d’una vida color rosa.

Blanca innocència, comprar no és sinònim de felicitat.

La societat de consum ens atrapa com una negra nit sense lluna.

Persones-mercaderia que satisfan el vermell de les nostres passions.

L’amor de consum, líquid blau que se’ns escapa de les mans.

Vincles verds que no deixem madurar amb el temps.

Trobades fugaces, que escriuen pàgines en blanc.

El compromís és un marró.

I per l’alegria, pastilles blaves.

Éssers humans grisos, atrapats en el nostre propi laberint.

Escrivim la nostra realitat a la premsa groga.

Això està passant de castany a fosc!

Negre túnel, el futur.

On és el botó vermell d’alarma?

De sobte algú m’agafa de les mans.

Sento la llum blanca de la seva mirada.

Una suau melodia taronja i violeta em convida a moure’m.

A poc a poc el meu cos es solidifica i la meva carn recupera el seu color rosat.

Sento el vermell de la sang que em colpeja.

Estic viva!

Obro els ulls, em deixo embriagar per somriures arc de sant martí.

Miro al voltant, respiro.

L’aire transparent omple els meus pulmons.

Llum verda, estic a casa.

Somric.

I la ronda comença a girar.